explica’m un conte, un conte “ben sonat”!!

El setembre de 2015, es va presentar a la Biblioteca de Begues el  conte sonat de“SOL_VI_RATS“, per a públic familiar, i arran de la bona acollida i el destacable grau d’atenció dels més petits, em van proposar un repte molt interessant:   fer tres contes de nova creació, pensats expressament per als alumnes de P3 P4 i P5  de les escoles del municipi.   D’aquest repte en van néixer els “tres contes sonats del Sol Solet“, que es van presentar en sis sessions a mateixa biblioteca.

MÉS CONTES SONATS per a públic familiar  :

Ara mateix, n’hi ha quatre diferents de “contes sonats” disponibles;  aquests no es poden considerar pròpiament un espectacle infantil;   és un conte reinventat, i explicat de forma diferent, i els contes explicats amb certa gràcia, agraden tan a infants-PETITS com “infants-ADULTS  !     (nens, nenes,  mares i pares, avis i avies !! , cadascú hi troba quelcom que pot despertar el seu interès.)

EXEMPLE VIDEO ” El conte sonat de Sol_Vi_RATS !! “

Anuncis

GAUDEIX EN FAMILIA!

Ressenya d’un conte sonat:

 EL DRAC D’OR I L’AIGUA PRODIGIOSA

                 En Pere Montserrat, músic intèrpret de fiscorn i trombó, vinculat principalment a la música per a cobla, de la que cal destacar la seva etapa en la cobla La Principal del Llobregat (del 1995 al 2011), i professor de l’escola de música tradicional Aula de Sons, ens presenta una nova proposta artística musical de creació pròpia, que, amb el fil conductor d’un conte , ens explica amb la lletra de les cançons, la narració, i la intervenció musical dels seus instruments, una història divertida i desenfadada, que té per a objectiu connectar amb un públic infantil i familiar, que estigui disposat a deixar-se sorprendre per un conte “reinventat” com mai l’han sentit fins ara, “UN CONTE SONAT”

                Aquest nou concepte de “conte sonat”, és una aposta personal d’en Pere, que forma part del seu Projecte Final d’Estudis Superiors a l’Esmuc, per a potenciar i donar a conèixer el fiscorn, fora del marc de la pròpia cobla. Ha creat  quatre contes sonats diferents per a nens i nenes entre 5 i 11 anys i públic familiar, i tres contes sonats del “Sol Solet” pensats expressament per als més petits de 5 anys.  Tots aquests contes els ha pogut posar en pràctica en aquest darrer any, fent un total de catorze presentacions repartides entre escoles de primària, escoles de música, biblioteques, i Festes Majors.

                “El Drac d’Or i l’Aigua Prodigiosa” és el nou conte sonat que s’ha pogut veure i escoltar avui al pati del Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, organitzat per l’Associació Musical Tarota, dintre dels actes de celebració de Santa Cecília.  Un centenar generós de persones han assistit a l’acte a escoltar el “conte sonat”, malgrat  ser un dia fred i ennuvolat; entre el públic assistent cal destacar la presència de dos professors de l’Esmuc: en Marcel Caselles, i  en Dani Carbonell.

                El cartell enunciatiu del conte deia:  “vine a escoltar un conte on hi apareixen “instruments-drac, ho has vis mai?… ” i efectivament, abans de començar el conte ja es podien veure plantats a dalt l’escenari, un trombó de vares i un fiscorn, “convertits en instruments-drac”.  “L’instrument-drac”, és el propi instrument al qual, en Pere, li afegeix a l’extrem de la campana un cap de drac fabricat de cartró, amb la boca ben oberta, perquè interfereixi mínimament en les característiques sonores del propi instrument (fent un símil amb el Buccén, el desaparegut antecessor del trombó de vares).  El “Drac d’Or”, és el  personatge que encarna el Fiscorn-drac (el fiscorn és daurat, i per la boca del drac es veu “la gola” daurada, que correspon a l’interior de la campana del fiscorn), i representa un drac de l’estètica del bestiari popular, que ha construït el propi Pere, i que atrau l’atenció dels nens i nenes.

IMG_4155

                Dons bé, el Drac d’Or serà el protagonista d’aquest conte, de la mateixa manera que també apareix en els contes anteriors, però amb diferents papers interpretatius en cada un d’ells.   L’altre instrument-drac, que apareix avui, és “la dragona P-Bone”, que té la gola vermella (ja que el trombó utilitzat és un P-Bone de plàstic vermell).  També hi ha un altre trombó de vares a l’escenari, aquest és de metall i amb transpositor, i reposa verticalment sobre un peu subjecta-trombons sense cap caracterització de personatge,.

                Els “dracs” ja estan preparats, i el conte sembla apunt de començar!;  el nombrós públic ha ocupat totes les cadires del lateral del claustre i els que no poden seure, s’han situat al costat dempeus.   Tot d’una se sent el so d’un “toc de trombó”, a la manera de reclam d’atenció, que apareix del lateral de l’escenari tot caminant i tocant al mateix temps, fins a situar-se ocupant l’espai escènic central.  L’instrument que sona és un  trombó, si, però de pistons! (crec oportú comentar, que està caient molt en desús… potser també li interessa promoure’l…); porta lligat a l’extrem inferior del trombó, un globus inflat amb heli en forma de Sol somrient i la imatge escènica que es crea, atrau l’atenció del públic;  en Pere, mentrestant, segueix tocant i encadenant  motius de diferents melodies, que semblen ser les que apareixeran en el decurs del conte, i ho fa a la manera de “petita obertura” musical.

                Aquesta introducció musical s’acaba amb música de la 6ª simfonia de Beethoven, Pastoral, just el fragment que ve després de la coneguda “tormenta”, precisament quan se suposa que “surt el Sol” ; aquesta referència a la sortida del Sol, està molt ben trobada (tenint en compte el fred del dia, i el Sol-globus amb què s’inicia el conte), i aquesta mateixa melodia de la música de Beethoven, és la que aprofita en Pere per auto- presentar-se dient:  – holal, bon dia, sóc Pere Montserrat, i vinc a explicar-vos, un conte ben sonat !–  ; tot seguit fa una introducció narrativa amb elements de proximitat a la comarca, argumentant que, de la mateixa manera que en el dia de Santa Cecília, a Vilafranca, és fan actuacions de diversos estils musicals, des de sardanes fins a òpera, que menys que oferir “un conte sonat”, en el qual hi hagi un recull d’una mica de tot”, i afegeix el “gag” graciós de dir:  -…i per això us he volgut fer aquesta petita “obertura musical”, fent un símil entre les històries que s’expliquen a l’òpera i les històries que s’expliquen en els contes –, i segueix dient: – “jo no us cantaré òpera avui, però si al final del conte, resulta que us ha agradat, estaré “encantat” de que vosaltres digueu OhPer@!!  (fent al·lusió  a l’exclamació “Oh Pere !, que sona pràcticament igual.

                El conte es desenvolupa amb gràcia atractiu estètic; els dracs mantenen al públic, petits i grans, força atents;  música de balls tradicionals,  com “ton pare balla el drac”,  la melodia de la sardana “el cavaller enamorat”, tocada pel Fiscorn-drac, i cantada pel mateix Pere, que hi ha adaptat una nova lletra descriptiva d’un “drac, jove fort i valent ! ” … ; també hi ha música de jazz i blues, quan intervé la “dragona P-Bone”, que es presenta musicalment amb “el Blues del drac”, música improvisada pel mateix Pere, que agrada molt a la canalla, suposo que degut al seu caràcter desenfadat, i els efectes sonors  que hi apareixen, com el “frulatto” i  multifònics .

També hi ha moments en què fa participar al públic, creant així una interacció que enriqueix l’espectacle;  un d’aquests moments és quan, desprès d’una breu explicació narrativa, i per a il·lustrar  el “bon dia”, i el Sol que representa que feia durant molts i molts dies seguits (en el conte),  entra en acció el trombó de vares de metall, ben lluent i daurat com el gran Sol, ens interpreta la coneguda cançó  “Bon dia, dels “Pets”, amb una coreografia i una nova lletra adient també al conte.  El públic gairebé instintivament s’hi afegeix fent palmes, i  cantant el conegut “coro” de: “bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia!”.  La reacció del públic és molt bona, tant que en Pere decideix fer una segona volta a la mateixa cançó.

IMG_4179

                Tot seguit, el fil conductor del conte, ens porta a una escena de foc, on el Drac d’Or suposadament es descontrola i amb les seves bufarades provoca un  incendi.  Aquesta escena torna a captar la forta atenció del nens, degut a l’acció trepidant del fiscorn, movent-se lateralment d’un costat a l’altre de l’escenari, mentre interpreta una versió de la melodia de “la danza del sable” de Khanchaturian , combinada amb efectes sonors com el frulatto, que volen simular les “bufarades de foc;  per fer-ho més realista,  l’escena va acompanyada d’un efecte de fum escènic, que activa en Pere mitjançant la corresponent màquina de fum, i val a dir que aquest fum  fins hi tot espanta una mica als infants més petits que estaven a primera fila,  i algun d’ells es posen a plorar… (això es pot observar com una crítica d’efecte potser “massa realista”, tenint en compte que el conte fins ara venia sent bastant “acaramel·lat”, però també  demostra que els nens estaven atents al desenvolupament del conte ).

                Després d’aquest “moment de foc” però, apareix un nou i divertit personatge que torna a centrar l’atenció de grans i petits:  és “l’ADF”, un suposat agent de defensa forestal que apareix pel lateral de l’escenari, i ho fa “al galop” d’un gran cavall de cartró!.  La música escollida per a fer aquest galop és l’obertura de Guillem Tell de Rossini  i  l’instrument escollit per interpretar-la és el trombó de pistons amb sordina;  està molt encertat haver-lo escollit així, perquè el so resultant amb sordina, és molt similar al que podria fer una trompeta.  Aquest obertura de Rossini, tocada pel trombó amb sordina, i a galop del cavall, produeix que el públic es torni a engrescar i aplaudeix de mans seguint el ritme de la música que molta gent reconeix.

                A continuació, cal remarcar un gag humorístic ideat per en Pere, que tal com es va poder apreciar amb  els riures que va generar,  va agradar molt als membres de l’associació musical Tarota, i al públic en general:  en Pere descriu el personatge de l’ADF, com un aficionat al “Tarot”, i “que tocava la Tarota”!…  i diu tenia un “as”  amagat a la màniga per aconseguir apagar el foc, (ja que en el conte, representa que no quedava ni gota d’aigua, enlloc per apagar-lo)…;  dons bé , aquest “tarot-tarota”, és traslladat musicalment utilitzant la melodia de la película  “Star wars”, el despertar de la fuerza, imperial march, que està molt de moda en l’actualitat, i li posa lletra utilitzant aquest just sil·làbic:  ta-ta-ta, ta-ro-ta, ta-ro-ta !

                Aquest “ta-ro-ta”, juntament amb un fet que no desvetllaré, produeix que es comenci a crear “una gran tormenta”, en el conte, i comencin a aparèixer “llamps i TRONS, a càrrec del mateix trombó de vares daurat, que en un principi ens havia “fet sortir el Sol”.

                Comença a tronar a ritme i música del motiu més conegut de la 5ª simfonia de Beethoven:   “pa-pe-pa-pe!!… i una nota pedal, greu i forta, feta pel trombó, imita l’efecte d’un TRÒ !…  i així successivament amb diversos trons i efectes sonors, fins que representa que comença a ploure.   La suposada pluja relaxa l’ambient, i aconsegueix apagar l’incendi que havia provocat el propi drac;  a poc a poc, la pluja s’allunya, i al cap d’uns dies torna a sortir el Sol.

  El  Drac d’Or finalment torna a aparèixer a escena, i observa que el foc s’ha aconseguit extingir a temps, i no ho ha deixat tot cremat.  El Sol torna a sortir, i gràcies a la intensa pluja s’han recuperat les reserves d’aigua i vida dels dos dracs torna a gaudir d’equilibri i felicitat;   el mon es meravellós ! … i “what a wonderful world”, cançó popularitzada per Louis Armstrong, és la melodia escollida per finalitzar el conte;  amb el trombó de pistons i amb so inicial de sordina “wa-wa”, (que porta una sorpresa final per al  públic, que no desvetllaré),  i s’acaba el conte, mentre en Pere va caminant entre el públic alhora que toca el seu trombó de pistons, ara ja amb el so obert, i amb clar final conclusiu.

                La crítica més bona i sincera, sovint, és la que fan els més petits, i la veritat és que el millor indicador que el conte els hi ha agradat  és que hagin aguantat el fred i els  50 minuts que més o menys a durat l’espectacle.  En definitiva,  crec es pot afirmar que el projecte  “conte sonat”, és una proposta molt original i que cal tenir en compte per tot el seguit de característiques que la fan singular i atraient, i que pot ser una molt bona eina per a la voluntat divulgativa d’aquests instruments i les seves possibilitats, fent passar una divertida i entretinguda estona a petits i grans.

PERE MONTSERRAT i CAMPS      peremontserra@gmail.com                                                                domicili: 08739-SUBIRATS   tel. 609492503

             Estudis Superiors de Música a l’ESMUC     

            Interpretació de la música tradicional, fiscorn i trombó jazz

  • TRAJECTÒRIA PROFESIONAL

He format part de la plantilla estable de la cobla Marinada (1989-1995), La Principal del Llobregat (1995-2011), Maricel (2011-2013) i de la Contemporània (2014 fins l’actualitat).  L’any 2013 vaig formar part de la big band Esteve Molero & CIA Catalana de Latin Jazz, i en l’actualitat sóc component de l’Alex Cassanyes Big Band Project.  També soc professor de l’escola de música tradicional  Aula de Sons a Vilafranca, i faig extraescolars d’iniciació musical, en cicles  d’infantil i primària a l’escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal.

  • TRAJECTORIA ARTÍSTICA

Cal destacar la temporada que vaig estar a la cobla La Principal de Llobregat,  durant la qual vaig poder treballar sota la batuta de directors com Antoni Ros-Marbà i Salvador Brotons, entre d’altres, i varem actuar en els cicles de concerts simfònics de cobla cor i dansa al Palau de la Música, al Castell de Perelada, al gran teatre del Liceu, als Premis Joaquim Serra i al Festival Grec de Barcelona.  També és remarcable, la tasca musical feta amb Esbarts Dansaires, com el de Rubí, amb el qual varem estrenar l’obra “Canigó”, amb música de Manel Camp, al Palau de la Música, i ho vàrem enregistrar. Fins ara he participat en l’enregistrament d’uns 25 CD’s, (sardanes, ballets, obres simfòniques per a cobla, música per espectacles de dansa teatralitzada…etc.) i també en els recents discs de la col·lecció “sardaxou”  de la cobla Contemporània.

  • PROJECTE “UN CONTE SONAT”

Aquest últim any, he desenvolupat un nou concepte de “contes musicals, SONATS ! “, que tenen una voluntat lúdica i pedagògica, i volen donar a conèixer aquests instruments i les seves possibilitats. Això forma part del meu projecte final de carrera a l’Esmuc, i  ja l’he començat a posar en pràctica, presentant-lo en escoles de música, escoles de primària, biblioteques, i alguna Festa Major.